CURS DE CUINA. 1 D'AGOST

Després de quasi 2 mesos sense fer una classe del nostre Flamant Curs de Cuina, finalment es va produir el miracle. Vam poder desenvolupar la cinquena sessió no sense problemes i entrabancs.
Des d'ara aviso que provaré de ser amable i educat i faré autocrítica, que en aquesta sessió és la més sincera que puc fer.

Aquesta sessió anava dedicada a la cuina asiàtica i japonesa, o allò que nosaltres entenem per aquest tipus de cuina. Diguem-ne que es basa en elaborar receptes que ens han fet creure que són asiàtiques (ho hauríem de comprobar) a partir d'aquells producttes de què ens podem valdre (asiàtics o no). Per això vaig pensar en fer-ho a partir de: cercar recetes de diferents llocs –llibres de cuina japonesa, recetes dels meus estudis a Hofmann, internet...–, cercar el producte en mercats "generalistes" i en comerços especialitzats i treballar la tècnica que es requereix en aquest tipus de cuina, en alguns casos molt diferent a la nostra tradició, però no per això menys interessant i sugerent.

Un element que em semblava clau (en la resta de sessions també, però en aquesta més) era el fet d'anar a fer la compra.
Primerament, la del peix: saber veure quin és el bo i quin està malmès, el preu en funció del tipus de peix i l'estació (la qual cosa ens va privar de fer el FETGE DE RAP EN TERRINA-ANKO NO KIMO, per exemple), la relació amb el peixater o peixatera (no se'ls ha de tenir por i no ens hem de deixar enganyar).
D'altra banda, els comerços on trobar els productes asiàtics: vam anar al supermercat de Balmes amb Pelai, per mi el millor encara avuí dia.

La sessió podria haver donat per molt. Vaig dur uns llibres de cuina japonesa que m'hagués agradat comentar i mirar; teniem suficient tipologia de peix com per practicar el tall i veure'n les característiques, el sabor, etc.; ens podríem haver entretingut enl'elaboració de l'arròs, de la massa per a la tempura... Però com sempre, el toro ens va pillar!

El problema, el de sempre: un arriba tard (no discuteixo els motius ni m'importen), l'altre es despista (i jo també) quan arriben els convidats (Abans d'hora!! Per què?). Aquesta és la única "crítica" cap enfora que faré i que crec que és justa o, si més no, justifica el que explico tot seguit.

Amb aquest progressiu retard; veient que havia dut els llibres per a res, com qui diu; que estava fent quasi jo sol l'arròs del sushi i la massa de la tempura, em vaig anar posant nerviós. Lluny de parar, reorganitzar les coses i delegar al feina a qui relament l'havia de fer, em dóna la sensació que vaig acabar fent part del sopar jo, cosa que es confirma pel fet que, un cop a taula, estava totalment esgotat, més que els alumnes crec, quan haurien d'haver estat ells els esgotats.

El que em sap més greu és que jo no vaig saber-ho reconduir i la sensació que es van perdre coses interessants. Per pal.liar-ho, adjunto la llista de recptes i les aniré penjant en posteriors posts.

Ara us toca fer-les a casa. Si teniu dubtes, ja sabeu.

MAKIS DE PEIX I VERDURA
SASHIMI DE PEIX VARIAT
TATAKI DE TONYINA
TEMPURA DE VERDURES I LLAGOSTINS