Esmorzars

És cosa sabuda que la majoria ed les persones, especialment les de ciutat, esmorzem malament. Tothom sap que és l'àpat més important del dia (o això es diu) però ens conformem amb un trist cafè i poc més.

Avuí que estic deambulant per casa dels pares per qüestions familiars, m'he fet un d'aquells entrepans que ressuciten un mort. Però allunyat d'entrepans cebatil a l'estil del bar Sanz (molt recomanables i amb noms molt il.lustratius com "calefactor" i a base de salsitxes, bacon, formatge, pernil dolç... Sí, sí. Tot en un sol entrepà!). Més aviat a l'estil del bar hippie La Cereria, on per fer-te'l poden arribar a trigar tot un servei.

Entrepà de formatge Arzúa-Ulloa, tomàquet ben madur tallat a rodanxes, fulles d'alfàbrega, punteta de sal, volta de molí de pebre i oli d'oliva.

El pa, simplement que sigui bo. Opcionalment, una anxova perduada per allí dins no crec que li faci mal.