CURS DE CUINA. 23 DE MAIG

Aquest tercer dia del nostre flamant curs de cuina ha acabat per demostrar el que ja vam dir: les qualitats com a amfitrió de l'Edu l'anulen completament com a cuiner (cosa que no fa malament amb la tranquilitat i intimitat adients). Com es diu sobint no es pot nedar i guardar la tovallola al mateix temps.

D'altra banda tampoc és per felicitar l'altre, que arriba sistemàticament tard a les classes (per raons diverses), que no es caracteritzen per ser relaxades i diposar de temps suficient (a partir d'aquí podeu rajar del profe que segurià rajant).

Al final la vetllada va sortir prou bé, sobretot de portes enfora. Els comensals van quedar prou satisfets, crec, dels següents plats que els vam servir:

FLAMICHE DE PORROS I FORMATGE EMMENTAL: l'important no era tan sols saber fer la massa, sinó machacar aquesta colla de c*b**ns practicant el tall, importantíssim, per cert.

FRICADÓ AMB CREMA DE PÈSOLS I PURÉ DE PATATA ESTIL ROBUCHÓN : aquesta recepta demostra que saber anar a comprar és important pel producte que ens venen i el preu que paguem. No és el mateix fer la crema amb pèsol fresc (ara n'és temporada) que congelats. Tampoc és el mateix fer el puré de patata amb ratte o bufet que mab la red pontiac que van dur. Finalment, no és necessari pagar més per un jarret de vedella quan el fricandó es pot fer amb tapa plana o culata, una mica més barata i indicada per aquest tipus de confeccions.

CREPES SOZETTE: un clàssic en el qual es va demostrar de nou el despiste que duien alguns. Al cap de 10 minuts intentant incorporar suc de taronja a una mantega pomada, vaig haver de fer-ho jo. D'altra banda, el flamejat del licor a lasalsa, sempre dóna resultats espectaculars davant del quorum.

Hi va haver algún comentari inmadur respecte de les meves propostes sobre vins i cerveses, ja que els convidats són els encarregats de dur-les (ja que se'ls convida a sopar, que no es converteixi en un menjardor social). Si de cas deixaré de proposar maridatges i que duguin els habituals rené barbiers i les xibeques. Si de cas, potser també deixaré de donar-los classe i que els donguin ben bé pel c*l. em sembla que més enllà d'aprendre a fer 4 receptes, la idea és aprendre a cercar, pensar i entendre allò que mengem. I m'hi incloc.

D'altra banda, repeteixo que la organització interna i els temps van ser tirant a nefastos. Un servidor va tenir la íntima sensació en l'últim moment de què estava fent la feina que els pertocava als alumnes. Espero que en la propera classe això no succeeixi.