Vi i formatge

El passat dia 24 d'octubre vam tenir l'oprtunitat de veure al canal 33 dos documents revel.ladors, l'un rere l'altre.

A les 22:50, el programa En Clau de Vi presentava els vins de Vall Llach acompanyat d'un dels seus creadors, el cantant Lluís Llach. En Llach és un d'aquells personatges que m'agraden més parlant que no pas fent la seva feina. Just el contari que en Sabina: millor que canti i després que calli la boca. 

Llac, tot explicant el seu projecte inicial de Cims de Porrera, va deixar molt clara la seva filosofia i la seva posició davant d'un dels agents clau de la gastronomia: el pagès. Cims de Porrera era, en certa manera, un experiment. L'empresa comprava el raïm als pagesos de Porrera com si es tractés d'una cooperativa i n'elaborava el vi. Fins aquí tot normal, fins i tot sospitós, però és que la seva intenció era revaloritzar i recompensar la feina del pagès que creuen tan poc considerada. Per això es comprometia que cada any que passés els pagarien més diners pel quilo de raïm, a mesura que poguessin anar venent el vi més car (al preu que creien que havia de tenir en funció de la feina que suposava fer-lo i la qualitat objectiva que s'assolia). 

Efectivament, any rere any, Llach podia pagar més diners als pagesos fins a pagar-los en uns 4 anys quasi 10 vegades més que a l'inici. Llach venia a dir que si no es tractava bé el pagès (la persona que està entre la natura i el productor, al cap i a la fi) la resta no tenia sentit. 

La ironia de l'assumte va venir amb el següent programa, el documental de producció portuguesa Encara hi ha pastors? Com el nom indica, el documental es plantejava la existència en un futur proper a la zona portugues de la Serra d'Astrela, molt deprimida i rural però coneguda per una rica vegetació i la qualitat de les llets de les seves ovelles i, en consequència, dels seus formatges. Les condicions d'aïllament en les quals havien de viure els pastors, per no parlar de la retribució econòmica que revien pel seu treball, duu aquest ofici a la desaparició. Amb ell, desapareixen les ovelles, la seva llet de qualitat i, per extensió, un formatge de qualitat artesanal. L'únic que queda és tot allò que es pugui fer en un context urbanitzat o més o menys industrialitzat, en la major part dels casos estandaritzat i de resultat mediocre.

Aquest documental representa un fet que ha estat la realitat durant molts anys i que encara existeix: el menypreu per la natura, l'ecologia i les formes de vida del camp duu irremisiblement a la pèrdua de la diversitat natural i gastronòmica i de sistemes de vida ancestrals.

D'altra banda, la reflexió de Lluís Llach ens demostra que davant de tot això es poden fer coses en positiu. La zona del Priorat representa un dels casos més extraordinaris de recuperació d'una zona que durant més d'un segle havia estat sumida en la misèria. I no pas posant de cap a peus el sistema productiu amb noves plantacions forànies, sinó recuperant el treball tradicional de la zona: la vinya i el vi. I donar protagonisme a qui el té: el pagès i la terra. 

Aquesta és la clau fonamental: donar protagonisme, fer que la gent sàpiga, informar. Dir a la gent que el queijo da Serra d'Astrela, i d'altres que es fan a la zona, són uns dels formatges més meravellosos del món, per exemple. I que pagant per ells el què és just es pot aonseguir que el pastoreig no desaparegui i que els pastors visquin dignament.

No és només una qüestió política i administrativa. És una qüestió social i cultural, en què la informació i la comunicació hi poden tenir un paper fonamental.